Els grups polítics mantenen una certa activitat a la xarxa. N’hi ha que hi creuen poc i n’hi ha que no hi creuen gens. Només Esquerra, Convergència i PSC han arribat a iniciar-se en aquest mitjà. L’experiència municipal ens demostra que els partits més actius a internet l’abandonen en quant arriben a governar.
Esquerra va iniciar aquest mitjà al nostre poble, fent una pàgina de campanya, a les eleccions de l’any 2003. Tot i així, el seu web (clica aquí) va ser abandonat durant els 4 anys en que ha governat, i només l’ha actualitzat quan ha deixat d’estar al govern.

Esquerra també ha iniciat els blogs polítics, amb el del seu cap de llista (quimferriol.blogspot.com), que manté una discreta activitat regular.
Ignaci Simon (clica aquí) també va fer una incursió blocaire durant la campanya. Encara està actiu el patró amb enllaços a la pàgina del partit,però mai hi ha fet un sol escrit.
PSC i CiU disposaven de pàgines web el passat mandat. El web de CiU és un compendi del que no pot fer una pàgina web. Si en fem cas, tot i estar al govern, penjen fotos de pancartes contra l’alcalde, o convoquen concentracions pel 19 de març contra els pisos de ca l’Artigues que ells mateixos estan promovent.
És evident que és informació caducada, de fa dos anys. La confusió que originen és proporcional a la desídia i la poca importància que donen a aquest mitjà.
Si no s’actualitzen els continguts, es corre el perill de fer evidents les contradiccions. En aquest aspecte, PSC i CiU rivalitzen. Els partits de govern ens proposen qüestions que ells ara no defensen. S’oposen a pisos que ells faran. Demanen a crits participació que des del govern neguen. Insulten quan ara demanen respecte. És del tot revelador l’escrit(clica aquí) que signa la tinent d’alcalde Neus Rius, actualitzat a 26 de gener de 2008, on s’insulta i es menysté a l’anterior govern a través dels comentaris que hi arriben. Això conviu amb actualitzacions que remarquen l’elegància i el respecte del grup polític en qüestió i es queixen dels insults que ells reben.
0 Respostes a “Els webs polítics: el perill d’oblidar.”